Treball, Òrgan central del PSUC, 1 octubre 1974

PROLETARÍS DE TOTS
EL3 PAiSOS. UNIU-VO3I

Editorial

òrgan central del

Partit Socialista Unificat de Catalunya

Ja assenyalàvem al8 números anteriors
de TREBALL el desenvolupament de les ac—
cions obreres, el qual ens permetia afir
mar que estàvem ja a la "tardor calenta"
tan temuda per la dictadura. Accions a
Catalunya i accions a nombrosos indrets
de tot Espanya: Madrid (TUDOR, AUTOBUSOS

de LEGANES, NOGUERA HERMANOS..,), País
Basc (GENERAL ELÈCTRICA,..), Valladolid
(RENAULT)... De les múltiples accions a
Catalunya, endemés de les del METAIL a
les quals ens referirem després, destaca
el procés de mobilització al TÈXTIL, amb
la important assemblea de 300 càrrecs
sindicals que va aprovar una plataforma
de lluita per a tot el ram, la tensa si-—
tuació a la CONSTRUCCIÓ, l'inici de la
diacussió de la plataforma reivindicati-
va a la BANCA, la lluita contra el laude
a la FUSTA, els ensenyants...

Aquesta situació de lluita que es ge-
neralitza ha provocat una justa preocu-
pació en diversos sectors de l'avantguar
da i entre els treballadors en general:
l'aparent manca de coordinació d'aquest
procés de lluita, Sense pretendre ara
examiner a fons aquesta questió ens sem-
bla necessari fer algunes consideracions,

En el desenvolupament de les lluites

(passa a pàg. 2 )

Barcelona, 1 d'octubre del 1.974

Comissari Gene-

Les declaracions del
ral de la Brigada Social —la PIDE espa-
nyola- José Sainz Gonzélez, només es po-

den considerar com una provocació poli-
cíaca i feixista contra el Partit Comu-
nista d'Espanya.

L'atemptat de la cafeteria "Rolando"
és una acció feixista típica, semblant
els crims d'"Ordine Nerol a Ítàlia, tant
pel caràcter indiscriminat de les vícti-
mes com per la tècnica d'involucrar en
aquests actes grups considerats ultra-
esquerrans.

Nosaltres no hem compartit mai la tàç
tica d'ETA. Se sap que el PCE, en posar
en dubte que l'atemptat contra Carrero
Blanco fos obra d'ETA, va marcar, però,
la seva desaprovació del terrorisme. Pe-
rò en aquest cas tots els observadors
aprecien que el crim de la Porta del Sol
no té res de comú amh les activitats
d'ETA conegudes fins ara.

la direcció del PCE sap que Blas Pi—
far, cap dels grups terroristes feixia
tes espanyols lligats a la Internacional
Negra, havia anunciat fa uns mesos, en
un cercle d'amics considerats per ell
com afectes al règim, la seva voluntat
d'organitzar un atemptat d'aquesta mena
per tal de provocar una reacció antide-

mocràtica i anticomunista, encara -varen

ser les meves parau)es- que per a fer-ho -

calgués transformar en víctimes quatre o
cinc dels seus partidaris, Per això el
desbaratat intent d'involucrar el PCE en
el crim de la cafeteria "Rolando' al
qual es presta el policia Seinz, mostra
una d'aquestes dues coses: o que l'esmen
tat Sainz és, com ho són altres membres
de la BPS, un dels components dels grups
feixistes de Blas Pifiar i pretén desviar
els encercaments policials dela verita-
bles responsables del crim,O qua l'Arias
Navarro intenta utilitzar l'esmentat
crim per a frenar l'irresistible movi-
ment cap a un canvi democràtic sense vio
lències ji jimpedir la convergència que,
per a aquest fi, s'està realitzant i que

Preu : 8 ptes,

va des del PCE fins a la que és coneguda
com a dreta civilitzada, Aquestes dues
hipòtesis poden fins i tot coincidir, El
mètode que s'empra en aquest cas és sem-
blant al de l'emissió de Televisió en la
qual, amb el mateix llenguatge dels anys
quaranta, s'intenta degacreditar la Jun-
ta Democràtica d'Espanya tot presentant-
me a mi Com un Criminal i al senyor Cal-
vo Serer com algú que ha patit trans-
torns mentala,

Haig de declarer que cap de les perso
nes empresonades segons la llista del
ipolicia Sainz no pertany al PCE i que
les declaracions que els atribueixen po-
den molt bé ser falgea 0 hever estat ar-
rencades per les tortures en les quals
en Sainz és un conegut especialista.

Interessa fer notar que mentre el go-
vern parla demagògicament de democratit-
zació, permet els grups ultra-feixistes

actuar amb tota impunitat i manifasgejar
una gran part dela membres de la BPS.
Alhora, no solament rebutja les apres.
sants demandes d'amnistia de diversos
sectors populars, de l'Església espanyo-
la i ara fins i tot del Parlament Euro-
peu, sinó que manté ae la presó Simón
Sénchez Montero, Romero Marín, Fernéndez
Inguanzo, Marcelino Camacho ú ela seus
companys de Comissions Obreres i moltg
altres antifranquistes, sense cap fona-
ment, com a veritables ostatges exposats
a tots els perills d'aquesta condició,

L'opinió pública espanyola i mundial
condemna la política da l'actual règim i
no concedeix cap fonament e les inven-
cions provocadores de la BPS.

La línia del PCE és prou coneguda i
no té res a veure amb ela mètodes terro-
ristes, Per això la provocació que s'in-
tenta naufragarà, Es tracta d'una temp-
tativa més d'impedir la convergència na-
cional necessària per a realitzar un
Canvi democràtic sense violàncies, con-
vergència que és personificada cada cop
més per la Junta Democràtica d'Espanya,

mel

Editorial

(continuació)

reivindicatives juguen una funció deter
minant les contradiccions, els problemes,
la història de lluita concrets de cada
empresa, També els terminis legals de la
negociació. La influència d'unes lluites
en altres, els divermos graus de solida—
ritat, la informació que en dóna la prem
sa, la tensió que creen les accions, pro
voquen, ja en el moment de l'acció, una
primera forma, parcial, de "coordinació",
de COINCIDENCIA en les plataformes, en
les formes de lluita. La coincidència en

el temps, tan important, no pot venir
del fet que l'avantguarda vulgui "avan—

çar" o "retardar" tal acció o tal altra,
no pot venir de cap esforç de "'convoca—
tòria" des de fora de les lluites. Tam—
poc de Ja simple constatació de "com fó-
ra bo que tots coincidíssimt". Només serà
un fet aquesta coincidència EN EL TEMPS
quan la coincidència POLÍTICA alobri pas

(i això ja passa en cert grau) a través
de les lluites reivindicatives , no deg

prés. La SOLIDARITAT és un element molt
important d'aquesta "coincidència políti
ca", Un altre ho és la capacitat per a
introduir les exigències polítiques de
cada moment, com és ara, 0juntament amb
la reivindicació de les llibertats polí-
tiques di 0sindicals, concretar-la en la
lluita per la llibertat dels 17, en la
canpanya pro AMNISTIA de Justícia i Peu,
en l'explicació i difusió de què sigini
fiquen l'ASSEMBLEA DE CATALUNYA 4 la JUN
TA DEMOCRÀTICA D'ESPANYA.

El metall
a l'avantguarda

moments conflueixen en el
metall dos processos de lluita. D'una
banda el8 convenis de les grans empre—
8068, d'una altre, els convenis comarcals
del Baix Llobregat, de Sabadell, de Man-
resa di el provincial de Barcelona, CAL
FER CONVERGIR AQUESTES ACCIONS,

En aquests

Pel que fa a les grans empreses Ocupa
un lloc destacat la lluita pel conveni
de SEAT. Per la significació de la SEAT,
per les seves dimensions, per l'histo-
rial de lluita dels treballadors d'aqueg
ta fàbrica, pel seu paper de dirigent
col.lectiu de la classe obrera de Barce—
lona. Constitueixen un important punt de
partença leg assemblees de milers de tre
balladors, 1a plataforma avalada per la
discussió i la firma de la gran majoria
dels obrers, ele primers —i importants-
ATURS per tal d'exigir que es negocif a
partir de la plataforma obrera i amb elg
autèntics representants elegits als ta-

ce (no pas amb un jurat que no té cap

repregsentativitat), I ja ara, des de tot
erreu, Cal 8eguir el Beu desenvolupament:
des de les fàbriques, des dels barris on
viuen els 25,000 treballadors de la SEAT.

Juntament a les accions de SEAT, en
major o menor grau de mobilització i
pela seus convenis d'empresa, es situen
les d'OLIVETTI, MOTOR IBFRICA, PEGASO,
MACOSA, AISCONDEL..., Com també les im-
portanta accions dels treballadors de
ROSELSON, —IBERIA RADIO, les dela d'em-
preses del Baix Llobregat, Manresa i Sa-
badell, en les quals lliguen els seua
problemes particulars amb els dels con-
venia comarcalg,

Cap a una
gran batalla

En relació amb el conveni provincial,
després del LAUDE, després d'haver-lo de
nunciat la Unió de Tècnics i Treballa-
dors provincial úi com a continuació del
procés de mobilització fet al voltant
dels 11 punts aprovats en una assemblea
de càrrecs sindiaals, com també dela 18
de la mateixa UTT, ara tenim la posgsibi-
litat d'una gran mobilització si aconse-

guim enllaçar aquesta denúncia de la UTT

amb una gran denúncia de masses, En a-
quest sentit són essencials les formes

de coordinació de les lluites, l'impuls
d'accions concretes pels objectius co-
muns, conscientment unificadors, que es
poden desenvolupar a partir d'assembleeg
als locals de la CNS, a través dela orga
nismes d'aquesta, pressionats per la mo-
bilització obrera i amb el seu auport, a
partir del paper que poden jugar —que de
fet ja estan jugant- alguns homes de 2a
CNS. Paper que mo ens ha de preocupar,
ans l'hem d'estimular. Perquè la CNS,
com a Òrgan de l'estat feixista, ja és
un cadàver, úi això obliga els qui volen
fer política a pujar al carro del movi-
ment obrer, On poden ger molt étila, o a
ésser escombrats per aquest,

Les múltiples assemblees d'empresa
que es fan als locals sindicals —locals
que els treballadors han de congiderar
com a PROPIS- s'han de transformar en
centres d'aglutinament i de solidaritat
amb altres empreses, Cal desenvolupar
també les formes de Coordinació pública,
com més legal millor, dels treballadors
dels tallers metal.lúírgics de cada barri
i dels qui hi viuen.

Cal fer una especial atenció a leg

assemblees d'UTT locals, comarcals, pro
vincials, a les assembleeg conjuntes de
les UTT de tota la "província" (uns 700

càrrecs sindicals) i, sobretot, a l'AS-
SEMBLEA GENERAL DE CÀRRECS SINDICALS DEL
METALL (uns 15,000) la possibilitat de
la qual està plantejada públicament. Una
assemblea així pot fer i decidir moltes
coses, Pot ser un instrument de coordi-

nació i direcció de la lluita, de prime-
ra magnitud, Precisament per això no es
tracta solament de "demanar-la"l, i menys
encara d'esperar que la convoquin, "sinó
de treballar des de les fàbriques i els
barris per fer-la realitat,

Es tracta de ser conscients de les im
portants forces de què dispose el movi-
ment Obrer per a aquesta gran batalla
dels metal.lúrgics de la "província" de
Barcelona. D'una bande totes les lluites
en marxa, d'una altra tota la mobilitza-
ció dels darrers mesos. Endemés, al pa-
per d'avantguarda que està jugant la UTT
de Cornellà, tan lligada a la recent VA-
GA GENERAL de la comarca, I al costat
d'aquesta, al costat dels càrrecs sindi-
cals amb els quals ja es té relació, "amb
els quals hom compta" a Barcelona, Bada-
lona, el Baix Llobregat, Sabadell, Man-
resa..., CAL COMPTAR també amb els cen-
tenars, milers, d'enllaços i jurats me-
tal.lúrgics als quals hem d'arribar amb
la nostra orientació ji el nostre ajut.

Es possibie alhora, precisament era,
promoure un procés de noves eleccions
allà On els càrrecs sindicals són trai-
dors O vecil,lants i on els quadres o-
brers comprenen la necessitat de prendre
públicament la representació dels seus
companys, S'ha d'aconseguir també l'eleç
ció d'àmplies delegacions úi l'exigència
del seu reconeixement per les empreses
com a negociadors, com a interlocutors,
Ambdueg coses tendeixen a la configura-
ció del SINDICAT OBRER a la pràctica i ,
creen Òrgans de magseg per a la COORDI-
NACIÓ i DIRECCIÓ PÚBLIQUES de la llvita,

Les grans empreses

És molt important el paper que en a-
quest procés de lluita pel conveni pro—
vincial poden jugar les grans empreses,
la SEAT en primer lloc, Per a això cal
que a les reivindicacions de cada empre-
sa gran 8lincorporin conscientment els
Objectius del conveni provincial ccm ob-
jectius a conquerir alhora que els de
l'empresa, Cal jintroduir a les accions
en marxa el tema del conveni provincial,
enviar delegecions de treballadors i càr
recs sindicals, de delegats obrers, a toQ
tes les assembleeg que es facin al "gsin-
dicat" o a qualsevol altre local públic,

Aquesta lluita del metall serà nova-
Dent ocasió perquè brollin múltiples ini
ciatives, perquè es manifesti la capaci-
tat de les masses, La situació de lluita
al metall pot contribuir en les properes
getmanes 8 un gran impuls de tota.la mo-
bilització de masses en exigència de to-
Les les reivindicecions, pot ser un ele-
ment decisiu en la gran ofensiva de mas-
ges contra l'encariment, en la gran ofen
siva de tot el poble PER LA LLIBERTATI

La gravetat
de la situació econòmica

Información Comercial Espafiola, òrgan
del Ministeri de Comerç, escriu que l'e-
conomia espanyola, com la mundial, pa—

teix la seva crisi més dura i diffeil

des de la II guerra mundial. Tots els eg
tudis i enquestes coincideixen a asse-
nyalar les negres perspectives econòmi-
ques i el seu empitjorament ela mesos a
venir,

Només cal dir que a l'agost a'ha accg
lerat el procés contractiu de l'activi-
tat industrial en general, però més in-
tensament pel que fa als béns de consum.
Per setè mes cormecutiu afecta també els
béns d'inversió i arriba al nivell més
baix des del maig de 1971. Les expecta-
tives sobre la tendència de la produc-
ció estan per dessota del "nivell zero",
al qual s'ha arribat només en rares oca—
sions, úi les de la inversió a la indús-
tria per al 0tercer trimestre acusen un
empitjorament molt intens i es situen al
nivell més baix dels dos última anys. La
demanda ha experimentat un brugc descens,
S'ha produit una forta contracció de la
cartera de comandes, un augment del8
UgtocEs' i situacione crítiques a nombrg
ses empreses, El camp ha entrat també en
crisi, sobretot el sector hortofruticola,
alguns tipus de carn i altres articles.
La pesca també experimenta els efectes
de la crisi.

A Catalunya, els cinc sectora indus-
tria)s bàsics (automòbil, electrodomès-
tica, màquines-eines i béns d'equip,
construcció i tèxtil) estan seriosament
amenaçata per la crisi, Baixa la produc—
ció, Es redueixen les horas axtraordinà-
ries i, en alguns casos, es suprimeixen
del tot, Es corre el perill que l'ona
recessiva s'estengui a les indústries
connexes,

La "guerra comercial" crea obstacles
a les nostres exportacions, que regulten
insalvables per la manca d'autoritat del
govern Arias, El dèficit comercial és el
doble del de l'any passat, 'Al juliol
les nçutres exportacions cobrien només
el 32 per 100 de les importacions, El dè
ficit de 300,000 milions de peasetes, el
doble de l'any anterior, només en part
és conseqiència de les importacions de
petroli, ja que hi influeix considerable
ment la importació de asucre, blat de mo-
ro, llet, ordi, etc., productes que, gi
no es portés una política anticamperola,
fins i tot podrien exportar-se,

La situació de Orisi al sector indug-
trial va acompanyada d'idèntic fenomen
en el sistema financar i en l'esfera del
la qual cosa agreuja el procés
tota l'economia, L'inere-

credift ,
de crisi de

ment dels crèdita concedits per la banca
privada en el període gener—juliol repre-
senta un ritme anual del 32,79 4, gsupa-
rior al 24 4 fixat per Hisenda. Malgrat
això, com pas8sa sempre en els períodes
inicials de la crisi, les empreges expe-
rimenten una acusada manca de liquiditat
dinerària, raó per la qual s'arriben a
pager interessos del 30 Z a les ''finan-
Ceres'', Les empreses més perjudicades
són les petites i les mitjanes, no vin-—
culadea a la Banca, i són les que patei-
xen el major nombre de fallides i suspen
sions de pagaments

L'esdeveniment econòmic que ha pro-
duit un impacte més gran darrerament ha
estat la forta caiguda de la Borsa. L'Ín
dex general ponderat que a l'abril havia
assolit a Madrid la cota màxima de 12103
(31-X11-73 m 100) es situava el 3 de se—
tembre a 107,72 ji queia estrepitosgament
fins a 92,29 el 24 de setembre. En el re
duit nombre de sessions del setembre
l'Índex ponderat ha perdut 15,43 entera
i, en relació amb la cota màxima, 028,74
punts, Per trobar una davallada tan brug
ca caldria retrotraure's alguns anys en-
rera. Certs valors han baixat a nivella
de fa 10-15 anys,

La caiguda vertical de la Borsa re-
flecteix sens dubte la situació de Crisi

econòmica i creditícia que l'economia es

panyola i la mundial travessen, Reflec—
teix l'empitjorament de les perspectives
futures i els complexos problemes de la
pròpia Borsa i, sobretot, les repercus-
sions de l'actual situació política i
social, N'hi ha prou amb fixar-se que el
daltabaix de la Borsa al setembre s'ini-
cia precisament tot just després de l'a-—
nunci de la reassumpció de les funcions

de cap de l'Estat per en Franco, la qual
cosa aignifica que sectors importantg
del capitalisme monopolista espanyol i

inversors a la Borsa han acollit amb prg
gon malestar i inquietud aquesta reas-
aumpció de poders que, ben lluny d'acla-

rir l'horitzó polític i social, l'ha fet
esdevenir més fogo.
No disposem d'espai per a analitzar

les causes que engendren aquesta situa-
ció. Assenyalem únicament que la contra-
dicció fonamental entre el caràcter so—
cial de la producció d l'apropiació per
ung pocs dals fruits de l'esforç comú és
a la base de la situació de crisi que
s'inicia. És clar que les estructures
monopolistes i les socio-polítiques de
caràcter feixista són un llast que obg—
taculitza, en major grau que an altres
paisos, la solució dels problemes econòd—-

mic8. La política inflacionista, qua

creix al rítme anual de prop d'un 164
Begons els Índexs oficials -que no reg-
ponen a la realitat per massa baixog-,
només pot fer que aguditzar ela proble-—
mes.

La lluita contra l'encariment de la
vida constitueix un dels factors més im-
portants per a agrupar les més àmplies
masses de la població, ja que respcn ala
seus interessos generals. Però, en aug-
mentar l'atur, cal deaplegar una gran
activitat per la defensa dela llocs de
treball, per impedir ela acomiadamentg,
per una assegurança d'atur que cobreixi
les necessitats de la família. Els tre-—
balladors no han de pagar les consegiitne
cies d'una política antisocial en l'elge
boració de 1a gual no han participat 4
no hi tenen cap respongabilitat. Les di—
ficultats econòmiques d'empreasaria 4 ce-
pes mitjanes, que el règim franquista no
pot solucionar, crea una base de coinci-—
dència per a plantejar una alternativa
de reivindicacions comunes. La lluita
contra l'encariment de la vida, per mi—
llores substancials da salaris i en de-—
fensa dels llocs de treball conatitueix
alhora una de les armes més poderoses
per a mitigar l'aprofundiment de la ori-
gi i anar promocionant la seva auperació
La continuada inflació, juntament amb la
crisi econòmica que 8'ha encetat, l'atur
que es desfermarà i la supressió d'hores
extraordinàries, poden esdevenir, a tre—
vés de l'acció, una seriosa força de
canvi,

——————————————ÉÉ—É—É—É—É i EE
Acaba de sortir:

qne ada al atra — a am a a a ss —e

dei a qui tent

HA RAPAC: cera É
La titat, OB
Ms me Pet e. rers La
aques LT lors
LA SITUACIÓN : en DE
SVec um POLIT:

at VC RM gin ds
Y LAS: TAREAS Ei
ra pg, d pp

quDELp P S.ÚC: h i

PORlual pOECRe: met

"ais ira 31
Pqún Es FS h
ges sos JJ -
1) acder ms P q/ B
vara .
En. — treball 4. dec, S
da ap àS O rer Ll
edr Ariay -. Nat.
Ma rdta dent ratica L MS ds
ee La a Es Ra e
ra Pg dE De 4 G
ta no Mubet dl DS Bo Vetetoney,
SE h SEC La he
ha 92 Gener, viet,
i i

Aub documents del II Ple del C.C,
del PSUC: Comunicat, crida al po—
ble de Catalunya,informe del C,E.
i resum del ir punt per Gregori
López Raimundo.

———a—ér———————————————————————————————————éééééééééLé és

La cerimònia
de la confusió

Mai sota el franquisme les forces que
són al poder havien arribat a una confu-
Bió ten gran com l'actual.

En l'editorial del número anterior de
TREBAIL dèiem: "La descomposició del rè-
gim ha arribat a la seva Cota màxima,Àra
la crisi del sistema ja no s'aguditza ni
s'accelera, sinó que dóna voltes en rodó
Mot esperant el cop de gràcia",

Quan, després del cop d'estat de pa-
lau de l'Arias i el Contra-cop de la ca-—
marilla, després dels rumors i coutra-ru
mors de canvis ministerials, l'Àrias va
fer les seves declaracions ei 1V de se-
tembre, semblava barrar decididament el
pas a l'ultra-dreta, tot confirmant l'o-
berturisme de la premsa ji arraconant el
Movimiento (amb les ires de l'Utrera).

Precisament en aquelles circumstàn-
cies es produeix l'atemptat del carrer
del Correo, que interfereix de nou la JÍ
nia oberturista de l'Àriag. Els ultres
intenten tot seguit aprofitar l'avinentg
B8 per llençar un clima de por i d'inci-
tació a la repressió, de fre a l'obertu-
ra. La primera reacció del govern és de
no cedir a aquestag pressions i anul,lar
els actes del ler,d'octubre per impedir
manifestacions ultres,

Però pocs dies després la detenció de
9 persones acusades de pertànyer al PCE
i de complicitat amb ETA, tot relacio-
nant-les, sense cap prova, amb l'atemp-
tat, introdueix nous elements confusos,
És evident que la temptativa calumniosa
i indignma d'involucrar el Partit Comunisg
ta en actes de terrorisme én una manio-
bra tendent a aillar-nos i a fer naufra-
gar tot pacte polític on participem els
comunistes i, en particular, la Junta De
mocràtica d'Espanya. Des d'aquest punt
de vista, la maniobre afavoreix totes
les fraccions franquistes, ultres 4 no
ultres. Però també és evident que hipote
ca la independència de l'Arias respecte
als ultres, i situa el cap del govern en
una posició incòmoda 4 difícil. Recotzar
en maniobres tan grolleres és un càlcul
massa arriscat dintre de le lògica ober-
turista, No és casual que el diari YA
(lligat a un sector del govern) afirmés
el 24 de setembre que els detinguts no
pertanyen a la ''branca carrillísta' del
Partit Comunista, En certs ambients ma-
drilenys lligats a la mateixa administra
ció hi ha signes d'irritació per la mag-
nitud de la roda de molí amb la qual es
pretén fer combregar l'opinió, 4No és
possible, fins i tot, que la maniobra
propagandística d'invyolucrer ETA ú el

PCE en l'atemptat hagi estat empresa per
4

la policia, o una part d'aquesta, en con
tra de la voluntat del govern i de l'A-
rias2

Tot aquest garbuix d'episodis confir-
ma la nostra apreciació segons la qual
la crisi del sistema "dóna voltes en ro-
dór,

La pseudo-ofensiva pseudo—oberturista
que l'Àrias semblava imposar arran de
les seves declaracions tenia a Catalunya
una plasmació particular per obra i grà-
cia del governador civil de Barcelona,en
Martín Villa. Amb les seves invitacions
al diàleg amb els degans dels Col,legis
Professionals, els presidents de les As-
sociacions de Veins, alguns empresaris
representatius, l'Església, etc,, en Mar
tín Villa intentava imposar un nou estil
establir uns ponts de diàleg amb algunes
de les forces vives que podrien trobar-
Be interessades per una sortida obertu-
rista, tot limitant alhora l'excessgiu dg
mocratisme d'alguns, Aquesta cants de si
reng no han captivat ningú. En Martín Vi
lla entrava amb mal peu degut a la histò
ria de l'Entitat Municipal Metropolitana,
Per acabar-ho d'aclarir, prohibia pels
mateixos dies la Setmana de la Joventut
de Gràcia, l'assemblea oberta de veins
del Districte V i la manifestació de Cog
nellè per a accelerar les obres del riu,

La lliçó de tot això és que la dicta-
dura es troba entre l'espasa i la paret,
Els ultres ni fan ni deixen fer, No fan
perquè no tenen cap política que pugui
resoldre cap delg problemes plantejats,
i perquè no tenen força per a fer: només
en tenen per a no deixar fer. El grup
Àrias no pot avançar, perquè hauria d'a-
nul.lar els ultres di només ho pot fer
amb el Buport de forces democràtiques, I
iquines forces democràtiques alarrisca-
ran a embrutar-se les mang amb una opera
ció així7

(Un signe dels temps estranys en què
vivim és que el propi govern hagi de
conspirar a l'ombra, enviant emisseria a
entrevistar-se amb gent de l'oposició de
dreta i esquerra, El país oficial està
tan divorciat del país real que el propi
govern ha d'actuar al marge del país ofi
ciall),

Els comunistes no ens cansgarem de re-
petir-ho: la situació exigeix una ruptu-
ra clara, un Canví democràtic, I la clau
del canvi està en mans de les masses po-
pulers, que són les que poden donar el
Uçop de gràcia" que trenqui aquest nus
gordià inextricable i escombri d'una ve-
gada tanta brutícia.

ter aniversari del cop feixista

Manifestació

pro- Xile

Els dies 20 i 21
duia a Barcelona la més massiva manifes-
tació de solidaritat democràtica amb el
poble xilè... amb tots els requisits le-
gels i al Falau Blaugranal

proppassats es pro-

El conjunt dels Quilapayun va fer 2
actuacions davant d'unes 4,000 persones
cada nit. La nit del 21 una massa congsi-
derable de gent va quedar-se fora per
manca d'entrades, La Policia Armada no
va faltar a la cita, amb cascs i tot, i
es va guanyar xiulada i bronca, La seva
inutilitat fou total perquè el públic es
va comportar responsablement, alhora que
amb un entusiasme desbordant. Cada al.lu
sió a la llibertat, a la Unitat Popular,
a Allende, a Víctor Jara, al Che, era se
guida d'una o altra manifestació de gim-
patia,

Per als qui ho hagin viscut serà difi
cil oblidar l'emoció de l'acte, eixí com
l'espectacle increible -sota un règim
feixista- i fascinant de 4.000 persones
cantant dempeus, amb veu eixordadora: "EL
PUEBLO UNIDO JAMÍS SERA VENCIDOIYY

La nota dominant de l'actuació de
l'esplèndid conjunt, ultra la seva quali
tat musical, fou la serenitat amb la
qual van representar un poble momentànig
ment derrotat però segur i contiat en el
futur.

Un èxit dels Quilapayun, del poble xi
1è, d'Agermanament (entitat patrocinado-
ra),.. i del Barça, que va oferir el lo-
cal. Un gran acte de solidaritat interng
cionalista,

Corresponsal.

(Com és sabut, la seva actuació a Madrid
ha estat prohibida. A la TVE han estat
víctimes d'una manipulació: se'la ha pre
sentat com un conjunt "llatincamericàl
sense dir que és xilè, sella ha retallat
el programa i se'ls ha posat en pèssimes
condicions acústiques.)

Aconseguir centenars
de milers de signatures
per l'amnistia

La campanya suscitada per dJuatícia i
Pau a tot el territori espanyol a favor
de l'AMNISTIA di dels DRETS HUMANS és
avui un dels punts crucials en la gitua-
ció política i social del nostre país,

Les recenta Segones Jornades Nacio-
nals de Justícia i Pau celebrades a mit-
jan setembre en l'acollidor recinte de
l'Abadia de Montaerrat, han constituit
una extraordinària aportació a l'impuls
de la Campanya pro Amnistia,

El document que han fet públic plan-
teja l'exigència "del necessari. canvi es
tructural en l'ordre econòmic, Cultural,
polític i religiós del país en la línia
d'UNA PROFUNDA DEMOCRATITZACIÓ, —CONVER-
GENT AMB TOTES LES ACCIONS QUE S'ESFOR-
CEN PER AQUEST CANVI", Reclama la separa
cid de l'Església i de l'Estat i la derg
gació del Concordat, Es pronuncia vigo-
rosament per "la defensa pràctica al nos
tre territori de tots els drets humans i
principalment del DRET D'ASSOCIACIÓ, DE
REUNIÓ, D'EXPRESSIÓ, DE VAGA, DE PLENA
LLIBERTAT SINDICAL, LA LLIBERTAT JURIDI-
CA DE LA DONA EN TOTS ELS ORDRES, LA JUS
TA LLIBERTAT DELS DIVERSOS POBLES DE
L'ESTAT ESPANYOL, DINS DEL RESPECTE A LA
LLENGUA I A LA CULTURA I A UNA ORDENACIÓ
JURÍDICA D'ACORD AMB LLUR REALITAT, LA
SUPRESSIÓ DE LA PENA DE MORT I LA LEGA-
LITAT DE L'OBJECCIÓ DE CONSCIENCIA," Fi-
nalment insiateix amb renovellada convic
ció en la demanda d'AMNISTIA i en el RE-
CONEIXEMENT JURÍDIC DELS DRETS HUMANS.
Cal destacar el suport que el cardenal
Jubany va donar, amb la seva presència,
a les Jornadas.

El document de Justícia i Pau ha tro-
bat un ampli ressò a la premsa diària i
a les revistes (Diario de Barcelona va
publicar un "delantal del Brusi" dedicat
a l'amnistia) i ha tret a debat públic
la urgent necessitat de l'AMNISTIA, tren
cant el silenci que sobre aquesta qlies-
4tió transcendental han vingut imposant
ela enemics de la reconciliació nacional,
els qui, com en Blas Pifar i ujerjes",.
alcen encara la bandera de la guerra ci-
vil i proclamen que "la guerra n2 el ha
acabat,

El document de Justícia i Pau consti-
tueix una crida greu a la responsabili
tat individual i col.lectiva, un t00
d'atenció a tots els qui desitgem una
solució pacífica 4 democràtica als PlO-
blemes aguts engendrata per Ja diotadu—

ra franquista, a tots ela qui tenim un

sentit de dignitat humana, Entre les

moltes adhesions que el document de Jus—
tícia di Pau suscita, sobresurt la carta
de vuit destacades personalitats de la
vida política catalana, representants

de les més diverses opiniona polítiques
democràtiques, que la premga ha donat a
conèixer i que reproduim en aquestes

pàgines, Ela autèntics representants de
la Catalunya democràtica dinviten tots
ela catalans 8a signar la petició d'am-

nistia. Els Col.legis Professionals, les

associacions de veina, parròquies, ar-

tistes di obrers, homas i dones de les

nostres ciutats i pobles signen aquesta
demanda, CAL ASSENYALAR, PERÒ, QUE EN-
CARA LA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNA-
TURES PER L'AMNISTIA NO HA ASSOLIT L'AM-

PLITUD I EL VOLUM NECESSARIS I POSSI-

BLES, Les 130,000 signatures recollides

ja ea tot Espenya s'han de multiplicar,

cal superar els temors que encara hi ha,
cal posar en peu una ofengiva de masses

per l'amnistia, audaç i pública.

(Justícia Democràtica)

El fet que l'Assemblea Consultiva
Europea hagi sol.licitat també, en nom
dela 17 paisos que la composen, l'amnig-
tia per als presos polítics al govern
franquista, afegeix una nova dimensió a
la campanya de rècollida de signatures,

Ela comunistes hem d'estar, a tot ar—
reu, al cap del combat per la recollida
de signatures, com a organitzadors i
animedors de la campanya, fent que cen-
tenars de milers de catalans compren-
guin l'abast d'aquesta iniciativa, A les
fàbriques i tallers, a la Universitat i
altres centres d'estudi, a les barria-
des, als organismes i ccl,legis profes-
sionals, ala centres socials, Culturals
i esportius, a les esglésies, als mer-
cats, pels carrera, Casa per casa, perso
na per persona, OBERTAMENT, PÚBLICAMENT,
AMB AUDÀCIA, AMB DECISIOÓ (I INICIATIVA,
hem de demanar a tot arreu les signatu-
res de tots els qui ens volten, QUE NO HL
HAGI NINGÚ SENSE SIGNAR PER L'AMNISTIAI

s'adhereix a la Junta

tjustícia Democràtica" que
agrupa magistrata, fiscals i secretaria
de l'Administració de Justícia, ha fet
conèixer la seva adhesió a la declaració
adreçada al poble espanyol per le Junta
Democràtica d'Espanya el 29 de juliol de
1974,

Madrid.-

Després de denunciar que amb 86) pro-
jecte de la Llei Orgànica de la Justícia
es pergegueix la liquidació de la inde-
pendència del poder judicial, subratlla:
"Ni L'equip governant es pot auíicidar
políticament i donar entrada a la demo-
cràcia com a marc de la vida jurídica
del país, ni es lògic ni lfcit esperar
d'una institució engendrada pel règim i
que pretenen personificar en l'anomenat
Príncep d'Espanya, que vagi a protagonit
sar una solució,"

justícia Democràtica" propicia el
restabliment de les llibertats democràtj
ques 00n 8 punt de partença indispenga-
ble per a la sortida pacífica i no trau-
màtica del feixisme dl expressa la Beva

, punts del programa,

gran satisfacció pel fat que la declara-
ció de la Junta Democràtica d'Espanya
significa l'assumpció d'un programa mí-
nim civilitzat,

Fa la síntesi del contingut essencial
dels 12 punta i conclou: "Justícia Demo-
cràtica proclama la seva adhesió als 12
invita els altres
funcionaria i grups profesgionals que LT
nifestin la mateixa adhesió, Espera de
tots ele grupa polítics de l'oposició
que superaran ela seug matisos diferene
Cialas i subscriuran el programa, Confjia
que les forces armades comparteixin la
nostra postura de magiatrata indepen.
denta i es neguin a fer el paper de quèr
dia pretoriana de les deixalles corrom-
pudes de la dictadura i, al contreri,
aaaumeixin el paper civilitzat que ela
pertoca en una societat moderna l Per fi.
tim exhorten l'Església catòlica i es
personalitats d'Espanya que reconeguin
en el contingut del programe l'expressió
política de lee seves conviccions més Ín
times,

5

BARCELONA

Ocupació d'un solar
a la Prosperitat

El aiumenge
ver un gran festival al barri barcelòni
de 1a Prosperitat. Organitzat pels veins
i protagonitzat per ells. Dues mil per-
sones egcoltaren i corejaren cançons 8s0-—
bre el barri i elg seus problemes. Hi va
haver "gymtanal i xocolatada per als in-—
fanta. Amb gran gatzara es va inaugurar
simbòlicament el primer jardí púéblic del
barri. Es van pog8er uns bancs, un arbre
i força plantes.

Això es va fer en un solar, ocupat
aquest dia pels veins, que astà previst
per a zona verda,.. des del 19571) Aquest
era el motiu de la festa: axigir a l'A-
juntament que es faci el jardí, Aquesta
exigència es va decidir an una assemblea
que va cloure el festiva) i an la qual
es varen discutir tots —i són una pila-
els problemes del barri,

Aquests actes que veiem repetir-se,
ara en un barri, ara en un altre, són
accions de lluita contra el règim, ac-
Cions que uneixen, que donen forçu per a
continuar la lluita, que engresquen els
més tímids, que avancen la pràctica de
la democràcia,

Bona prova n'és que el festival del
dia 15 va estimular una sèrie de ges-
tions prop de les autoritats municipals
que sembla que conduiran a la consecució
del8 jardins,

15 de sevembre hi va ha--:

Cornellà denuncia

en incúria franquista

— ET mPIó:

P PE mer

ed EA
Ha. man,

Cm ae ee —

/
led A: ha
: Bab ari rnçet

Blue Tn 3 EE EFE Sa

cicalmil —.—.'.

Je. Amb l'ai al cor, els nervis en tensió, als ulls fits en el riu...

El 20 de setembre ha fat tres anys de
l'últim desbordament del Llobregat. L'a—
nivergari ha estat a punt de complir-se
amb una repelició d'aliò,Tres dies abans
les fortes pluges van tenir els habi—
tunte del Baix Llobregat, sobretot de
Cornellà, amb l'ai al cor, elc nervis en
tensió, fent preparatius, els ulls fits
en el riu. Es pot viure així7 El males-
tar dels pobladors del Baix Llobregat és
ben justificat, perquè la cosa té remei,

hra el govern ha aprovat una part del
projecte d'endegament del Llobregat, Ben
expressiu és el que escriuen nombroses
entitats de Cornellà al president del Go

vern: ""''Lamentem que hagin hagut de pag-
sar tants d'anys i ocórrer tantes des-

gràcies abans que aquesta aprovació 8'hg
Bi produit." En la mateixa carta els ha-

bitants de Cornella es planyan que el

terme fixat per a la realitzeoió de les
obres 8igui massa llarg: 42 mesos, du-
rant els quals es pot repetir la catàs-
trofe,

El dia del tercer aniversari estava
convocat a Cornellà un acte popular con-
sistent en da col.locació simbòlica de
la primera pedra de leg Obres, Aquestes
coses fan por al règim i el governador
civil ho ve prohibir i va advertir públi
cament de la prohibició, Malgrat aquesta,
centenars de veina de Cornellà es varen
manifestar pels carrers provistos de pa-
ra1gues, jimpermeables i altres egstrisg
per a protegir-se de l'aigua, Se'n veien
molts amb els pantalons arromangats, Va
aparèixer alguna barca de goma. Cornellà
no va fer cas del governador ni delg
ljeeps" de la policia que hi van fer cap.

La Campanya d'ajut a TREBALL i a la premsa i propaganda del Partit continua
fins al 31 de desembre de 197H

3 6 milions de pessetes
3 doblar la difusió i la venda de Trebalb

i de Mundo Obrero,

Aquesta són dos objectius concrets adoptats pel darrer ple del Comitè Central després d'haver discutit la ponència presentg
de pel company J, Comas.

Aquesta intervenció, de pròxima publicació, fa el balanç crítio dele diversos regultats acons
punt de partida per a agsolir les noves fites que la situació política permet i exigeix. Aquest
tica de finances que el PSUC necessita per a fer front a les seves responsabilitats,

És el tercer document que cal tenir en compte al discutir els materials dal recent ple del Comitè Central i

moment d'adoptar el pla de treball concret de cada organitgacióÓ.

eguits fins a finals de juliol,
informe defineix també la polí

5 està colar, al

8 personalitats
catalanes reclamen

AMNISTIA,
LLIRERTATS

Abelló, Pere Ar-
diaca i Martí, Antoni Canyelles i
Balcells, Joan Colomines i Puig ,
Joan Cornudella i Barberà, Carles Fe
liu de Travy, Joan Raventós i Carner
i Jordi Soler i Tura, han enviat la
seglient lletra a la Comissió Nacio-
nal de Justícia i Pau:

Josep Andreu i

La premsa ha donat àmplia publi—
citat a la declaració final de les
Jornades que aqueixa Comissió ha ce
lebrat els dies 14 i 15 última a l'A
badia de Montserrat,

"Ens hem trobat els signants, cre
ients i no creients i en certa mane—
ra expressió de diverses capas 80-
cials i de diferents corrents polí-
tics catalans, i ens hem sentit com-
pletament identificats amb els plan-—
tejaments de la dita declaració: la
defensa dels drets humans, de leg

llibertats públiques, de le igualtat
jurídica de la dona, de la llibertat

dels diversos pobles de l'Estat es-
panyol amb una ordenació jurídica
d'acord amb la geva realitat, de la
supressió de la pena de mort, de la
legitimitat de l'objecció de cona-
ciència i de la separació de l'Es—
glésia i l'Estat, com també de la
conveniència d'una consulta de la
voluntat popular,

Més especialment encara, —degit-
Eem manifestar el nostre suport a la
campanya de recollida de signatures
a favor de l'amnistia general per
als presos per motius polítics, la
qual cosa es correspondria amb les
manifestacions de la voluntat de de-
mocratització i, per conseguent, de
canvi, avui tan generalitzades en
L'opinió pública,

"Tots són objectius al nostre en
tendre d'estricta justícia i absolu-
tament necessarie, pels quals ens
hem interessat sempre col.lectiva-
ment segons les possibilitats de ca-
da moment.

uVolem manifestar a aqueixa Comig
sió Nacional de Justícia i Pau que,
una vegada més i en la mesura de la
nostra representativitat,invitem els
homes i dones de Catalunya a prestar
auport a les finalitats abans exposa
des i en primer lloc a la campanya
de recollida de 8signatures a favor
de l'amnistia general per ala presos
polítics.l

Solidaritat amb els 6Í

El 27 de setembre Baortien en lliber-—
tat sense fiança 6 dels 17 detinguta que
encara quedaven empresonats des de la de
tenció de Sabadell,

Afegim més informació mobre la reampog
ta solidària a l'entorn de la detenció
dels 67, que completa la publicada a
l'anterior número de TREBALL,

L'Església de Sabadell

Destaca el document signat pel vica-
ri episcopal i els arxiprestes de la ciu
tat, amb data 15-IX, on es diu:

U4,— VOLEM REMARCAR l'actitud serma
i cristiana que, en tot moment, mantin—
gué la comunitat de religioses ascolà-
pies en aquest afer, i les reaccions sen
Bates de bastants pares de les alumnes
del col.legi que no a'han escandalitzat,
sinó al contrari (...).

MG. LAMENTEM I NO ESTEM D'ACORD a)
amb 18a falta d'un adequat ordenament. ju-
rídic que protegeixi eficaçment els
drets d'amsociació i de reunió: b) amb
l'abús de poder que ha suposat l'entrada
de la força pública per registrar un col
legi religiós sense prese itar per eacrit
el permís judicial. Així mateix, cal de-
nunciar el registre a leg cases veines
del col,legi sense l'esmentat permís, c)
amb el mal tracte de paraula a una reli-
giosa de la comunitat i el tracte incor-
recte d'obra a alguns detinguts en el mG
ment de la detenció."

Els centres. educatius

Els feixistes
campanya perquè ela pares de
de les escolàpies retireasir
filles del col,legi, Alguns
prendre aquesta decisió, Feri
tors dels altres col,legis
de Sabadell van decidir col,lec
no admetre cap alumna procedent úe
escolàpies, en signe de solideritet
aquestes,

localg ter L £ La

14 ecgiE

vi

Els centres socials
i associacions

Adreçat a Ràdio Sabadell,a l'Agència
Cifra i a 6 diaris de Barcelona i Saba-—
dell, diversos centrem socials i associg
cions de veins d'aquesta ciutat han fet
públic un document en què, tot adherint-
Be a les 15 associacions barc elonines
Que van protestar per la detenció de 67
persones, denuncien: "l'atemptat contra
la seguretat de les persones (...), la
intromigsió i).legal al convent i 8 les

cases veines (...), la proscripció del.
dret de reuniól, i exigeixen l'allibera—

ment dels detinguts, una efectiva lliber
tat d'associació política i sindical, a-
companyada d'una amnistia, i més lliber-—
tat d'acció per als centres i agsocia-
cions,

L'església a favor del canvi democràtic

La recent reunió da la Comissió Pernmg
nent de l'Episcopat espanyol s'ha pronun
ciat sobre alguns problemes de l'actual
situació econòmica i política úi ho ha
fet tot ratificant la seva postura a fa—
vor dels canvis polítics di socials que
la societat espanyola reclama.

Sense pretendre en ajuesta nota ana-
litzar a fons el comunicat de la Perma-
nent ni el document de la Comissió d'A-
postolat Social titulat "Actituds crig-—
tianes davant de l'actual situació eco—
nòmica espanyola", volem destacar el pro
nunciament de la jerarquia de l'Església
catòlica en la perspectiva democràtica,

"Ég indispensable eproclamen el8 big-

begs- que sapiguen córrer el riso

de 1a
llibertat" i afirmen rotundament que
" 1 abús del

secret en la vida econòmica
afavoreix la irresponsabilitat i fins i
-—— —é——
tot la corrupció". En reclamar el dret
———

de vaga per al3 treballadors, en denun-
ciar la injuste distribució de la renda

" tren el

LLA PAU..."

nacional, afavoreixen la justa lluita de
la Classe Obrera per lee seven reivindi-—
cacions i llibertats.

Els bisbes es. situen en el camp de
l'exigència de Canvis democràtics i mog-
Creixent distanciament entre
l'Església i la dictadura. Defineixen la
llibertat no com l'anarquia sinó com la
possibilitat de discutir, Oposar i pre-
sentar. alternatives als projectes del
poder econòmic, O de l'autoritat polfti—
Sa". Exigeixen le participació real de
tots els ciutadana en la vida pública i
"eixamplar als camins ja existents o
OBRIR ElS NOUS QUE CALGUIN PER AL DES

' ENVOLUPAMENT IMMEDIAT I FUTUR DEL NOSTRE
EC eiÉÉ—í—É—É EINES NUSTRE

POBLE, DINS DE LA LLIBERTAT.

4 LA JUSTICTA

La dictadura s'ha de conformar amb
l'encens d'en Guerra Campos a en Franco
i amb el 8uport —ja no unànime- de 1
mandad Sacerdotal reunida a Cuenca,

7

pr eeaeeaeaeesee€e€€ tam

Her .:

La responsabilitat franquista
en la questió del Sàhara.

La llunyania física del Sàhara no im-
pedeix que constitueixi una preocupació
molt viva per als espanyols,

El govern franquista s'entesta a man-
tenir el seu domini sobre aquell terri—
tori africà, Des de l'any 1964 slha fet
el sord a les recomanacions de l'ONU per
què es descolonitzi el Sàhara sota domi—
nació espanyola. Al mateix temps ha opo-
sat la força de les armeg als moviments

dels saharsins per la seva independència,

Ara el govern de Madrid, no podent ja
resistir més les pressions internacio-
nals, ha promès per a 1975 un referèndum
per tal que la població del Sèhara atlèn
tic -l'anomenat espanyol- exerceixi el
seu dret es l'autodeterminació",

Què hi ha darrera d'aquesta prometen-
ça2 Una maniobra per a continuar domi-
nant el Sàhera atlàntic sota una forma
neocolonialista,. Són massa llaminers els
jaciments de fosfats de Bu—-Craa —la re—
serva de fosfats més gran de la Terra- i
els de ferro de RÍo de Oro, perquè els
nuclis capitalistes espanyols,
i de la Rrupp que els exploten renun—
ciln als enormes beneficis que aquesta
explotació els proporciona,

ianquis

No ens podem creure que el règim fran
quista s'avingui a reconèixer el dret
del poble del Sàhara a l'autodetermina-
ció, úCom podríem creure-ho si els po-
bles de la Península no gaudim d'aquest
dret precisament perquè ens l'he usurpat
aquest règim2 Coneixem prou bé els "refe
rèndums" franquistes. El que es pretén
de fer al Sàhara és una comèdia perquè
les coses continuiín com ara o, a tot es-
tirar, amb alguna mena de disfressa,

El govern franquista no vol reconèi-
xer el dret a participar en el referèn—
dum més que als pobladors que ell anome-
na "autòctonst del Sàhara. Amb això vol
dir que només tindrien la paraula —í una
paraula hen condicionada, per cert- els
qui resten en aquell territori, que eg
calculen en uns 60,000, i fóra negada
als 300.000 que han hagut d'abandonar-io
forçats per l'estudiada política colonia
lista, que ha perseguit i fet fora els
grups hostils i ha procurat captar-se
uns nuclis reduits que podrien ger—li
fidels,

La veritat és que el referèndum que
proposa el ràgim pretén evitar la desco-
lonització. Perquà el poble del Sàhara
pugui decidir lliurement el seu futur és
condició indispensable que les tropes eg
panyoles marxin del territori ji que els
8

bes. Bondliicmta v. ed Ve...
Òrgans de poder que hi té el franquisme
siguin dissolts, És a dir, primer cal
descolonitzar. És clar que això comporta
resoldre els problemes que les reivindi-
cacions del Marroc i de Mauritània pre-
senten. Són problemes creats del colonia

lisme, consequències del repartiment del
tortell que Espanya i França veren fer
entre elles l'any 1912,Caldria negociar,
per tant, amb el Marroc, amb Mautirània
i amb Algèria també, com recomanen les
resolucions de l'ONU, a fi i efecte d'a-
conseguir unes condicions de seguretat,
de llibertat, per e l'exercici, sense
pressions de cap mena, del dret d'autodg
terminació per part de la població del
Sàhara, (I caldria comptar, assenyalada-
ment, amb les forces d'alliberament que
existeixen al Sàhara,

Llactitud franquista provoca perills
greus. Les tropes espanyoles al Sàhara

Quan encara no ens havíem recuperat
de la sorpresa de l'atemptat de Madrid,
vet aquí que FUERZA NUEVA engega un vio-
lent torpedo contra l'Àrias en persona,
Amb la dinsolòncia feixista dels "bons
temps", parla despectivament del Pregi-
dent del Govern, el fa responsable -—pel
seu 'oberturismell. del progrés de la
tgubversió",declara que "no podemos, des
pués de 10 que ha dicho, colaborar con
usted, ni siquiera en la oposición" i a—
menaça amb una "'legión de cadéveres" el
procés democratitzador.

iEÉs un simple signe de l'exasperació
i alllement d'en Blas Pifar y sug mucha-
chos2 4EÉs l'anunci públic de la voluntat
d'arigir una alternstiva ultra fora del
govern actual2 4És una provocació per pQ
sar en evidència la feblese de l'Arias
davant de l'ultra-dreta2

trat a a er

La darrera :Piharada:

PR, j
— AL — Real
viuen en estat permanent de tensió, amb
l'equip a punt sempre, No hi ha permisos
per als soldats, Continuen els combats
entre els guerrillers i les tropes espa-
nyoles, Malgrat les darreres manifesta-
cions del rei del Marroc, no ha desaparg
gut totalment el risc d'un esclat bèl-

lic entre aquest estat i Espanya,

Es evident, d'altra banda, que la fe-
blesa política del règim franquista i la
seva manca de representativitat dificul-
ten molt la negociació i propicien, en
canvi, les situacions de tensió, d'en-
frontament i les actituds agressives, Un
govern democràtic, un govern que fos el
portaveu d'Espanya i no pes d'interessos
que Oprimeixen tant el Sàhara com Espa-
nya mateixa, SÍ que tindria la força i
el prestigi que calen per a desbrossar
el camí cap a le llibertat del Sàhara.

En tot cas, posa el govern en dificul
tats. De moment, la revista no ha estat
segrestada ni s'ha adoptat cap sanció,
malgrat el to insultant de l'article. I
no per "esportivitat", com ha dit algun
periodista, perquè si l'Arias fos real
ment esportiu deixaria publicar i difon"
dre TREBALL (fins i tot els més anticomy
nigtes han d'admetre que som més civilit
zats que don Blas) i molts altres periò-
dics. la veritat és que hi ha dos pesos
i dues mesures, i que l'Àrias no pot re-
primir l'ultra-dreta senge crear-se enog
mes dificultats amb les meves pròpies
forces,

Precisament això confirma el que diem
en aquest mateix número: que l'Arias es-
tà lligat de peus i mans pels ultres, és
el seu ostatge,